Albergínia

Castellà : berengena.
Espècie Solanum melongena, família de les solanàcies.
Centre d'origen : Índia
Herba d'hort, anual. Autògama.
Els àrabs la introduïren a Europa.
Com moltes de les solanàcies, és absolutament prohibida en l'alimentació macrobiòtica.
És rica en minerals i en vitamines A i B

Alfàbrega

Castellà : albahaca
Espècie Ocimum basilicum, i espècie Ocimum minimum, família de les labiades.
Centre d'origen : Índia
Herba de jardí, anual.
Herba aromàtica amb molts usos gastronòmics. La planta viva protegeix dels mosquits.

Alfals, o userda o melga

Castellà : alfalfa
Espècie Medicago sativa, família de les fabàcies.
Centre d'origen : Àsia
Herba de prat, farratgera, de vida llarga.
És molt nutritiva i rica en vitamina C.
Tot i que es conrea per a l'alimentació del bestiar, els brots tendres poden ser cuinats com a verdura per a l'alimentació humana.
A causa de la seva profunda arrelada i llarga vida, és molt adequada per a la funció de protecció del sòl contra l'erosió en els camps en pendent.

Altramus

Espècie Lupinus sativus, família de les fabàcies.
Centre d'origen : regió mediterrània.
Es mengen les llavors crues, remullades.
És molt nutritiu, aporta proteïnes i greixos, i és especialment ric en minerals i en vitamines A i E.

All

Castellà : ajo
Espècie Allium sativum, família de les liliàcies.
Centre d'origen : sudoest d'Asia i sud d'Europa.
Herba d'hort, anual.
No es reprodueix per llavor, s'han de sembrar les "dents"
És l'aromatitzant per excel·lència i ingredient comú a moltes de les salses i plats de la gastronomia mediterrània.
És ric en hidrats de carboni, proteïnes i minerals
Se li reconeixen propietats com a desinfectant natural, com a hipotensor de la pressió sanguínia, diürètic, depuratiu i antireumàtic.

Ametller

Castellà : almendro.
Espècie Prunus dulcis, família de les rosàcies
Centre d'origen : Àsia mediterrània
Arbre fruiter de l'ametlla.
Fou conreat al proper orient des dels inicis d'agricultura i avui és comú a totes les regions amb clima mediterrani del planeta. És el primer arbre en florir i enuncia la primavera.
El seu fruit, l'ametlla, és molt nutritiva. Es menja tendra ( els ametllons) i seca, crua i cuita. Se l'extreu oli i forma part de moltes receptes de la cuina i la pastisseria mediterrània, sent un dels seus elements nutritius clàssics i bàsics.
És molt rica en calories, proteïnes, greixos, fibra, Potassi, Calci, Fòsfor i vitamines.

Api

Castellà : apio.
Espècie Apium graveolens, família de les apiàcies.
Centre d'origen: Àsia mediterrània.
Herba d'hort, bianual.
És un aromatitzant que es pot menjar cru o bé bullit en brou.
El seu suc cru actua com a cicatritzant en ferides poc profundes.
Es conserva malament i perd ràpidament bona part de l'aroma i les vitamines.

Arròs

Espècie Oryza sativa, família de les poàcies.
Centre d'origen : Àsia subtropical i tropical, tot i que hi ha espècies de climes freds, com les conreades per les tribus índies canadenques. Herba gramínia pròpia de zones inundades, creix en sòls pobres en nutrients que aprofita molt bé.
El gra es menja bullit tant sencer com perlat o pelat; en forma de farines i com a pasta de fideus.
És el menys nutritiu dels cereals bàsics, té un contingut baix en proteïnes i no és panificable, però aporta carbohidrats i vitamines.

Avellaner

Aranès : auràn
Espècie Corylus avellana, família de les betulàcies.
Arbust fruiter de l'avellana.
Centre d'origen : regió mediterrània.
A la Grècia helènica era ja una planta molt conreada.
L'avellana es menja crua i torrada, sencera i molta, se'n extreu oli i és present a la pastisseria i en picades per a salses. És molt semblant a l'ametlla en propietats i usos.
La fusta de l'avellaner és molt flexible, de duresa i densitat mitjana i tradicionalment ha estat emprada per cistellers i boters.
És molt nutritiva. Aporta poc Sodi, però rica en els altres minerals i en vitamina E.

Avena, o civada

Castellà : avena
Espècie Avena sativa, família de les poàcies.
Centre d'origen : és molt ampla ja que va des de la Xina fins la regió mediterrània, trobant-se encara varietats silvestres com a planta arvense, o malherba associada als conreus.
És un cereal. Autògama
To i que és el cereal més ric en nutrients - és rica en proteïnes, minerals, carbohidrats i vitamines - i es menja en molt diferents formes, plats i receptes, pel que fa la quantitat del seu conreu a nivell mundial és, comparativament, poc important

Blat, o forment

Castellà : trigo
Espècies Triticum durum és el blat dur, Tirticum aestivum és el blat tou, i Triticum spelta és l'espelta, tots de la família de les poàcies.
Centre d'origen : zones de muntanya baixa de les conques dels rius Tigris i Eufrates, a l'Àsia occidental.
És un cereal . Autògama.
Els blats durs són els que tenen més contingut de proteïnes ; els tous en tenen menys ; i l'espelta, avui pràcticament desaparegut com a conreu tot i ser de gran qualitat nutricional i organolèptica. Es menja en moltes formes com sèmola, pasta bullida; coques cuites al forn o a la planxa; el gra en flocs, bufat, torrat, etc. ; i és menja en multitud de receptes gastronòmiques a gairebé arreu del planeta.
Conté proteïnes, carbohidrats, minerals i vitamines.

Blat de moro, o dacsa, o panís, o moresc

Castellà : maiz, o panizo.
Espècie Zea mays, família de les poàcies.
És un cereal.
Centre d'origen : la regió natural que és avui Mèxic i sud dels EEUU,
Els indicis més antics de domesticació de la planta daten de fa més de 7.000 anys.
Es menja en la ramaderia com a farratge verd, i el gra, sec i molt.
Per a l'alimentació humana en forma de pa, farina i sèmola ; el gra sencer es menja cru quan és encara tendra, i també bullit ; també es menja sec, torrat i bufat ; se'n extreu oli i se'n obtenen molts altres productes bàsics per a la indústria alimentària com midó, alcohol, sucres i proteïnes.
Conté proteïnes, carbohidrats, minerals i vitamines.

Bleda

Castellà : acelga
Espècie Beta vulgaris, família de les quenopodàcies.
Centre d'origen : Regió mediterrània.
Herba d'horta bianual.
Era ja conreada a l'antiga Grècia.
Es menja com a verdura bullida i és molt digerible i saludable.
És especialment rica en vitamina A i en Calci.

Bitxera

Castellà: guindilla
Espècie Capsicum frutescens, família de les solanàcies.
Centre d'origen : Centreamèrica, portada a Europa per Colom al seu segon viatge.
És del mateix gènere que el Pebrot, Cupiscum annuum, però de diferent espècie.
Herba d'horta anual que produeix el bitxo. Autògama.
La seva utilitat és com a condiment per les seves qualitats picants i va tenir molt èxit a Europa ja que va estalviar en gran part els Pebres blanc i negre, espècies molt cares importades de l'orient.

Bròquil

Castellà : broculi
Espècie Brassica oleracia, varietat Botrytis, família de les brassicàcies.
Centre d'origen : la regió mediterrània oriental.
Herba d'hort, anual. Autògama És molt semblant a la coliflor.
Tolera bé el fred. La part comestible és formada per espesses aglomeracions de petites flors.
És un aliment de primer ordre que es pot menjar cru, directament o liquat; i cuit, bullit, al vapor, fregit, arrebossat, guisat o al forn.
A més de ser molt ric en minerals, el bròquil és antioxidant.

Cacauet

Espècie Arachis hipogaea, família fabàcies.
Centre d'origen : Brasil.
És una herba anual.
Una vegada les flors fecundades, s'inclinen cap a vall fins enterrar-se del tot el fruit madura uns 15 cm. sota terra.
Es menja el fruit, se'n fa oli i també mantega.
És ric en greixos, proteïnes, sucre, fòsfor, calci, ferro i vitamines del grup B.

Cànem

Castellà : cáñamo
Espècie Cannabis sativa, família de les cannabàcies.
Centre d'origen : Àsia central.
Aquesta espècie de cànem es conrea per aprofitar-ne les llavors, que contenen un 30 % d'oli, i les tiges com a fibra per teixir i per fer-ne pasta de paper.

Caqui

Espècie Diospyros kaki, família de les ebenàcies.
Centre d'origen Xina.
És l'arbre que dóna el fruit del mateix nom.
Es menja com a fruita fresca i hi ha varietats que continuen madurant un cop collits de l'arbre i deixats reposar.
En cosmètica se'n fan màscares facials hidratants.
Aporta minerals i vitamines, especialment la C.


Carbassera

Castellà : calabaza
Espècie Curcubita pepo, família de les cucurbitàcies.
Centre d'origen : Centreamèrica.
Herba d'horta, anual, que dóna el més voluminós de tots els fruits, la carbassa. Al·lògama
Hi ha vestigis del seu consum fa més de 10.000 anys i, junt amb les mongetes i el blat de moro eren la base alimentària de les grans cultures Azteca i Maya.
Creix rastrejant pel terra i dona unes primeres flors masculines que no donen fruit i, més tard, les femenines que si en donaran.
S'afavoreix la fructificació espolsant les flors masculines sobre les femenines.
Hi ha moltes varietats de carbasses, amb moltes formes, colors i sabors diferents.
Es mengen les flors com amanida, la polpa del fruit en sopes o a la brasa, i les llavors torrades.
Prèviament buida, la pell rígida, seca i endurida al sol és un envàs excel·lent per a vi i oli.
És molt rica en Potassi i en vitamina A.

Carbassera de Cabell d'Àngel

Espècie Cucumis citrullus, varietat Pasteca, família de les cucurbitàcies.
Centre d'origen : Centreamericà.
Té les mateixes característiques que la carbassa, i de la seva polpa filamentosa se'n fa confitura.

Carbassonera

Castellano : Calabacin
Espècie Cucurbita pepa, varietat oblonga, família de les cucurbitàcies. Centre d'origen : Centroamèrica.
Herba d'hort el fruit de la qual és el carbassó, anual. Al·lògama.
Es mengen les flors i el fruit encara verd i cru en les amanides. És molt ric en vitamines.

Card

Castellà : cardo
Espècie Cynara cardunclus, família de les asteràcies.
Centre d'origen : regió mediterrània.
És una herba d'hort i de secà, perenne.
Es mengen les tiges.
És ric en vitamines i minerals.

Carxofera

Castellá : alcachofa
Espècie Cynara scolymus, família de les asteràcies.
És una herba d'hort i de secà, perenne.
Centre d'origen : regió mediterrània.
Es menja la flor tendra - la carxofa - i el cor de les tiges.
Es reprodueix perfectament per esqueixos i no tan bé mitjançant les llavors donades per les flors madurades, ja que poden néixer carxoferes amb caràcters primitius semblant al Card.
La carxofa és molt estimada ja que és font de salut i de plaers culinaris.
Es menja crua, a la brasa, al vapor, bullida, guisada, fregida, amb truita. El seu suc i l'extracte són refrescants i aperitius, van bé per als afectats de Diabetis i afavoreix la salut del fetge.
És molt rica en minerals i fibra.

Castanyer

Espècie Castànea sativa, família de les fagàcies.
Centre d'origen : regió mediterrània.
Arbre el fruit del qual és la castanya.
La castanya es menja torrada, en pastisseria se'n fa el "marron glacé" i l'aigua de castanya és molt emprada en cosmètica.
La fusta del castanyer és de bona qualitat i se'n feien botes per al vi.
La castanya és rica en hidrats de carboni, en Potassi i en vitamina C.

Ceba

Castellà : cebolla
Espècie Allium cepa, família de les liliàcies.
Centre d'origen : Pèrsia.
Herba d'hort bianual.
Es menja el bulb ja format i també quan encara és tendra.
Es menja en totes les formes i combinacions imaginables i és la menja més comú a totes les cultures gastronòmiques.
Aporta minerals i vitamines, especialment l'A.

Cigró

Castellà : garbanzo
Espècie Cicer arictinum, família de les fabàcies.
Centre d'origen : Àsia mediterrània.
Llavor d'herba anual. Autògama.
Domesticada fa uns 8000 anys, junt amb el pèsol, la llentia i el blat i l'ordi, foren els aliments bàsics del món antic.
És un conreu que s'adapta bé a les terres pobres i seques però no tolera les boires.
Aporta moltes calories i és ric en proteïnes, hidrats de carboni, i minerals.

Cirerer

Castellà : cerezo
Espècie Prunus avium, família de les rosàcies.
Centre d'origen : Europa i l'est asiàtic.
Arbre fruiter de la cirera. Al·lògama.
És un arbre de la flora silvestre i s'han trobat molts pinyols de cirera en els jaciments del Neolític.
Conté minerals i vitamines.

Codonyer

Castellà : membrillo.
Espècie Cydonia oblonga, família de les rosàcies.
Centre d'origen : Àsia occidental.
És l'arbre fruiter del codony, que es menja el fruit cuit, bé al forn o en confitura " codonyat".

Cogombre

Castellà : pepino
Espècie Cucumis sativa, família de les cucurbitàcies.
Centre d'origen : no es coneix bé quina és l'ancestre silvestre del cogombre, però sembla ser d'una espècie del nord d'Índia.
Herba d'hort, anual. Al·lògama.
Fa 4.000 eren coneguts Pèrsia, i a Roma ja foren cultivats en hivernacle.
Aporta minerals i vitamines.

Col

Espècie Brassica oleracea, família de les brassicàcies.
Centre d'origen : regió mediterrània.
És una herba que pot arribar a ser molt robusta, bianual.
Es mengen les fulles i els brots.
És rica en mineral i en vitamines.

Col·i·flor

Espècie Brassica oleracea, varietat Botritis, subvarietat Cauliflora, família Brassicàcies.
Herba d'hort, anual. Al·lògama.
Es menja la flor tendra. És molt semblant al bròquil.
És molt rica en minerals i vitamines.

Enciam, o lletuga

Castellà : lechuga.
Espècie Lactuca sativa, família de les asteràcies.
Centre d'origen: regió mediterrània d'Europa i Àsia.
És una herba d'hort, anual. Autògama.
Era conreat a l'antic Egipte fa més de 6.000 anys.
Es menja cru en les amanides.
Aporta minerals i vitamines.

Escarola

Espècie Chichorium endívia, família de les asteràcies.
Centre d'origen : Índia.
Herba d'hort, anual.
Es menja crua en les amanides.
És molt rica en mineral i sobretot en vitamines.

Esparreguera

Espècie Asparagus oficinalis, família de les liliàcies.
Centre d'origen : l'antiga Mesopotàmia.
Herba d'hort.
Es troba silvestre a tota la regió mediterrània.
Es menja cuit.
Aporta minerals i vitamines.

Espinac

Espècie Spinacia oleracea, família de les quenopodiàcies.
És una planta anual, al·lògama.
Centre d'origen : Àsia.
És a l'Afganistan on es troben més varietats. Sembla que va ser domesticada en una època força recent ja que no és fins fa uns mil anys que hi ha constància del seu conreu a la Xina.
Es menja com a verdura cuita.
Aporta minerals , especialment Ferro , i vitamines.

Favera

Castellà : haba
Espècie Vicia fava, família de les fabàcies.
Centre d'origen : regió mediterrània.
Herba anual, lleguminosa, que dóna la fava. És mig autògama mig al·lògama.
No es coneix l'ancestre silvestre de la favera, però va ser conreada en una època tardana del Neolític.
Com la Guixa, conté una substància tòxica que la desaconsella com a aliment freqüent, tant per a les persones com en el pinso dels animals, tot i la seva riquesa en proteïna.
Aporta energia i és rica en proteïnes, hidrats de carboni.

Fesolera

Castellà : frijol
Espècie Vigna ungiculata, família de les fabàcies.
Centre d'origen : Etiòpia.
Herba anual, lleguminosa que dona el fesolet, o caupí. Autògama amb un 2 % d'al·logàmia.
A Europa la introduïren els grecs a l'època helènica.
És una planta molt interessant en les agricultures de subsistència africanes ja que s'adapta a gairebé tots els terrenys i climes, des dels àrids fins als tropicals, i s'aprofita tot : planta sencera verda com a farratge i també seca després de collides les llavors, que es mengen tendres i seques.
Aporta energia, proteïnes i minerals.

Figuera

Castellà : higuera
Espècie Ficus carica, família de les moràcies.
Centre d'origen : Àsia mediterrània.
Arbre fruiter de la figa.
La figa es menja tendra i seca. També se'n fa licor.
És rica en minerals : Potassi, Calci, Fòsfor i Magnesi.

Figuera de moro

Castellà : chumbera.
Espècie Opuntia ficusindica, família de les cactàcies.
Centre d'origen : Mèxic.
És un cactus conreat que dona fruit i s'ha adaptat molt bé a tota la regió occidental de la Mediterrània.
A Catalunya es coneix com a figuera de moro, i al Magrib com a figuera de cristià.
El fruit conté Potassi, Calci i Fòsfor.

Fonoll

Castellà : hinojo.
Espècie Foeniculum dulce, família de les umbel·líferes.
Centre d'origen : regió mediterrània.
És una herba d'hort.
És un aromatitzant. Es mengen les fulles i l'arrel, crues en l'amanida i bullides.
Aporta minerals i és especialment ric en totes les vitamines.

Garrofer

Castellà : algarrobo.
Espècie Ceratonia siliqua, família cesalpiniàcies
Centre d'origen : regió mediterrània.
És l'arbre fruiter de la garrofa. No tolera el fred.
La garrofa conté molta proteïna i molt sucre.

Gira-sol

Espècie Helianthus annuus, família de les asteràcies.
És una planta anual. Al.lògama.
Centre d'origen : Amèrica del nord.
Fou conreada pels indis de l'actual Arizona ara fa uns 2000 anys.
A part de menjar-les torrades, de les llavors de girasol se'n extreu oli de bona qualitat.
Se li dóna el nom de girasol perquè la flor s'orienta sempre cap al sol.
Les seves llavors, a més de l'oli, só riques en proteines,, Potasi, Magnesi, Fòsfor i vitamina E.

Ginjoler

Castellà : azufaifo
Espècie Zizyphus jujuba, família de les ramnàcies.
Centre d'origen : Xina.
És l'arbre fruiter del gínjol.
Es menja el fruit, es valora com a arbre ornamental de jardí, i de la seva fusta se'n fan instruments musicals de vent, com la tenora.

Guixera

Castellà : guija
Espècie Lathurus sativus, família de les fabàcies.
Centre d'origen : regió mediterrània.
Herba de secà, anual, lleguminosa que dóna la guixa. És molt soferta, productiva i nutritiva però, per mor que conté un component lleugerament tòxic, s'ha anat deixant de conrear.

Julivert

Castellà : perejil
Espècie Petroselinum crispum, família apiàcies.
Centre d'origen : regió mediterrània.
Herba d'hort, bianual.
Dóna aroma i sabor a moltes receptes de cuina, tant cru com cuit.
És molt ric en Potassi, Calci i tots els altres minerals, i també és molt ric en vitamines, sobretot la C, la B i l'A.

Llentia

Castellà : lenteja
Espècie Lens esculenta, família de les fabàcies.
Centre d'origen : Àsia mediterrània.
És una herba lleguminosa anual. Autògama.
Fou domesticada fa més de 8.000 anys, a partir de varietats silvestres comuns a tota la regió mediterrània.
La seva rusticitat i el seu elevat contingut de proteïna fan que les llenties siguin un dels conreus més interessants.

Lli

Castellà : lino
Espècie Linum usitatissimum, família de les linàcies.
Centre d'origen : Àsia mediterrània.
Es desconeix quina és la varietat silvestre que va començar a ser domesticada. A l'antiga Babilònia era un conreu important.
De les seves llavors e'n extreu un oli molt apreciat i de les tiges se'n fan fibres per teixir. Dels teixits vegetals, el lli és el més preuat.
Les llavors, a més de l'oli, són riques en proteïnes i molt riques en vitamina E.

Llimoner

Espècie Citrus limon, família de les rutàcies.
Centre d'origen : Àsia sud-oriental.
És l'arbre fruiter de la llimona. Al·lògama.
És el resultat d'una hibridació entre dos altres cítrics : la sidra i la llima, i a la Roma clàssica ja era conreada. Com en el cas de les taronges, amb la caiguda de l'Imperi Romà pràcticament desapareixen d'Europa fins que els àrabs les varen reintroduir.
La seva fusta és de gran qualitat.
La llimona és rica en Potassi i en vitamina C.

Maduixera

Castellà : fresa
Espècie Fragaria vesca, de la família de les rosàcies.
Centre d'origen : Europa i Àsia.
Herba d'hort anual que dóna la maduixa. Autògama.
Es troba silvestre en boscos humits.
La maduixa aporta vitamines i és rica en el mineral Potassi.

Magraner

Castellà : granado
Espècie Punica granatum, família de les punicàcies.
Centre d'origen : regió oriental de la Mediterrània.
És l'arbust fruiter de la magrana.
La magrana aporta Potassi i Fòsfor.

Mandariner

Espècie Citrus reticulata, família de les rutàcies.
Centre d'origen : Xina.
És l'arbre fruiter de la mandarina. Al·lògama
Conreada des de fa uns 2.400 anys, fins al segle XIX no va ser conegut a Europa.
És el més sofert de tots els cítrics.
La mandarina és rica en Potassi i vitamines A i C.

Maria Lluïsa

Castellà : hierba luisa
Espècie Lippia citridora, família de les verbenàcies.
Centre d'origen : les regions temperades del sud de l'Amèrica llatina. És un arbust de jardí de fulla caduca.
És una planta olorosa i digestiva. Amb les seves fulles, tendres o bé seques, se'n preparen infusions i licors.

Melca

Castellà : sorgo
Espècie Sorghum bicolor, família de les poàcies.
Centre d'origen : Àfrica saheliana.
És una gramínia de prat.
Pot consumir-se la llavor com a cereal, i tota la planta com a farratge per a animals.

Melonera

Espècie Cucumis melo, família de les cucurbitàcies.
Centres d'origen : Àfrica i Pèrsia.
Trepadora anual el fruit de la qual és el meló. Al·lògama.
Fou conreada fa uns 5.000 anys. Via Grècia fou introduïda a Europa.
El meló és ric en Sodi, Potassi, Fòsfor i vitamina C.

Menta

Espècie Mentha piperita, família de les labiades.
Centre d'origen :
Herba de jardí plurianual, de fulla caduca.
És molt aromàtica i se'n fa infusions i licors.

Mill

Castellà : mijo
Espècie Panicum miliaceum, família de les poàcies.
Centre d'origen : Àsia oriental.
És un cereal.
Conté proteïnes, carbohidrats, minerals i vitamines.

Miraguà

Castellà : miraguano
Espècie Araujia sericifera, família de les asclepiadàcies.
Centre d'origen : zona temperada d'Amèrica del sud.
És una emparradora, el fruit de la qual produeix uns pèls molt fins utilitzats per omplir coixins.

Mongetera

Espècie Phaseolus Vulgaris, família de les fabàcies.
Centre d'origen : Amèrica.
Herba anual, lleguminosa, la llavor de la qual és la mongeta. Autògama.
Conreada als Andes, des de Perú fins a Mèxic fa uns 7.000 anys, on fou, i és, un complement ideal del blat de moro ja que és rica en proteïna.
Va ser introduïda a Europa i Àfrica i acceptada molt aviat ja que s'assembla molt al Fesol ( Vigna ungiculata) conreat a l'Àfrica i a la regió mediterrània, i on l'ha gairebé substituïda.
Tendra és rica en minerals i vitamines.
Seca és molt energètica i rica en proteïnes.

Moniato

Espècie Ipomaca batatas, família de les convolvulàcies.
Centre d'origen : Amèrica tropical.
Herba d'hort l'arrel del qual és un tubercle comestible molt dolç.
És ric en Potassi.

Morera

Espècies Morus nigra (negra) i Morus alba (blanca) , família de les moriàcies.
Centres d'origen : la blanca de la Xina, la negra del Caucas.
Són arbres, més que fruiters ornamentals i, sobretot conreats per les fulles que són l'aliment dels cucs de seda.
És molt rica en Potassi, Calci, Fòsfor i vitamina C.

Nap

Castellà : nabo
Espècie Brassica napus, família de les brasicàcies.
Centre d'origen : Europa
Herba de part, anual, l'arrel és un tubercle que ha estat un dels aliments bàsics de molts pobles d'Europa, abans de la introducció de la patata.
Avui es conrea encara molt per alimentació d'animals, i poc per a la dels humans.
Aporta minerals i és ric en vitamina C.

Nesprer

Castella : níspero
Espècie Eryobotrya japonica, família de les rosàcies.
Centre d'origen : Xina
És l'arbre fruiter del nesprer. És de fulla perenne.
Aporta minerals i vitamines.

Nesprera

Espècie Mespilus germànica, família de les rosàcies.
Centre d'origen : Europa.
Avui gairebé extingit, és l'arbre fruiter de la nespra.

Noguera

Espècie Juglans regia, família de les juglandàcies.
Centre d'origen : regió del mar Caspi.
És l'arbre de les nous, que pot arribar a ser monumental, la seva fusta té una gran qualitat.
El fruit sec que és la nou, és molt nutritiva i energètica

Nyàmera

Castellà : aguaturma.
Espècie Helianthus tuberosus, família de les asteràcies.
Centre d'origen : Canadà
Planta de jardí, anual, que por arribar a una alçada de 2 metres. Té la flor semblant a la del gira-sol i l'arrel fa un tubercle mitjançant el qual es reprodueix ( com la patata) i que també és comestible.
Té baix contingut de sucres.

Olivera

Espècie Olea europaea, família de les oleàcies.
Centre d'origen : regió mediterrània.
És l'arbre de l'oliva. És al·lògama.
El seu ancestre silvestre és l'ullastre.
S'han trobat pinyols d'oliva en jaciments arqueològics de tota la regió i el seu conreu es remunta als orígens de l'agricultura.
Conté greixos i és molt rica en el mineral Sodi.

Ordi

Espècie Hordeum vulgare, família de les poàcies.
Centre d'origen : muntanyes de la conca dels rius Tigris i Eufrates, a l'Àsia.
Herba de conreu anual. Autògama.
És el cereal per excel·lència de la història antiga de l'Orient proper i d'Occident i ja era conreat a la vall del riu Jordà fa 11.000 anys. A Mesopotàmia , Egipte i Grècia fou l'aliment més bàsic, fins que en el període romà el blat va prendre-li el primer lloc.
Es conrea des de les terres fredes properes a l'Àrtic fins les zones tropicals seques i s'adapta a qualsevol tipus de sòl i a totes les alçades.
Avui és encara un cereal molt important en l'alimentació humana en els llocs amb economies deprimides.
La cervesa, tant l'elaborada a l'Egipte antic i pels Ibers com la que es fa avui, i també el whisky, s'elaboren a base d'ordi.
Aporta proteïnes, carbohidrats, minerals i vitamines.

Pastanaga , o safranoria

Castellà : zanahoria.
Espècie Daucus carota, família de les apiàcies.
Centre d'origen : Àsia mediterrània.
Herba d'hort, bianual, l'arrel de la qual és un tubercle comestible molt nutritiu.
És rica en Sodi , Potassi, i en vitamines, especialment A.

Patatera

Espècie Solanum tuberosum, família de les solanàcies.
Centre d'origen : zona andina de l'actual Perú i Bolívia.
Herba d'hort, anual, l'arrel de la qual dona el tubercle patata.
No es reprodueix per llavor i s'han de sembrar els tubercles, o parts d'ells que tinguin grill.
Autògama.
Fou domesticada a partir d'espècies silvestres no fa pas més de 2.000 anys.
Al segle XVI fou introduïda a Europa però no va ser fins el segle XIX que el seu conreu pren importància i passa a ser un dels aliments bàsics de la població.
Aporta energia, hidrats de carboni, potassi i vitamina C.

Pebrotera

Castellà : pimiento.
Espècie Capsicum annuum, família de les solanàcies.
Centre d'origen : regió del golf de Mèxic.
Herba anual el fruit de la qual és el pebrot. Autògama
Domesticada fa uns 7.000 anys fou portada a Europa per Colom i en poc temps va ser una planta d'horta comú.
És especialment ric en vitamines A i C.

Perera

Espècie Pyrus communis, família de les rosàcies.
Centre d'origen : Europa i Àsia.
Arbre fruiter de la pera. Al·lògama.
La seva fusta té molta qualitat per ebenisteria.
La poma aporta vitamines i és rica en Potassi.

Pesolera

Castellà : guisante
Espècie Pisum sativum, família de les fabàcies.
Centre d'origen : Àsia mediterrània. És conreat des de fa més de 8000 anys.
Herba anual, lleguminosa, que dona el pèsol. Autògama.
És una planta important en la historia de la ciència ja que, al segle XIX dC. el naturalista austríac Mendel va utilitzar el pèsol en les experimentacions per determinar les lleis matemàtiques que regeixen l'herència genètica.
Els pèsols aporten proteïnes, minerals i vitamines.

Pi pinyoner

Espècie Pinus pinea, família de les pinàcies.
Centre d'origen : regió mediterrània.
És l'arbre de les pinyes, dins de les quals hi ha els pinyons.
El fruit sec que és el pinyó és molt nutritiu i energètic. És ric en Fòsfor.

Pomera

Castella : manzana.
Espècie Pyrus malus, família de les rosàcies.
Centre d'origen : és un arbre propi de tot aquells llocs de l'hemisferi nord on l'hivern és fred.
És l'arbre fruiter de la poma. Al·lògama.
Hi ha constància que als inicis del Neolític la poma formava part de l'alimentació humana en moltes zones d'Europa i Àsia.
Com per a totes les Rosàcies, la innovació que representa la tècnica de l'empelt ( d'origen desconegut) va comportar un gran pas endavant en la seva expansió dins la cultura agrícola. El primer empelt de poma que es coneix va ser a la Grècia clàssica fa 2.300 anys.
La poma és font de salut, " una poma cada dia estalvia el metge per tota la vida".

Porro

Castellà : puerro
Espècie Allium porrum, família de les liliàcies.
Centre d'origen : regió mediterrània.
Herba d'hort, bianual.
Aporta minerals i vitamines.

Presseguer

Castellà. Melocotonero.
Espècie Prunus persica, família de les rosàcies.
Centre d'origen : la Xina.
És l'arbre fruiter dels préssecs.
El préssec és ric en Potassi i vitamina A.

Prunera

Espècie Prunus domestica, família de les rosàcies.
Centre d'origen : Europa mediterrània.
Arbre fruiter de la pruna. Al·lògama.
Va evolucionar probablement d'una varietat silvestre anomenada Mirabolà. Consta que era conreada a la Grècia clàssica.
Altres espècies de pruneres avui conegudes provenen de diferents geografies: la pruna americana, la pruna japonesa i la pruna albercoc d'origen xinès.
La pruna aporta vitamines i és rica en el mineral Potassi.

Rave

Castellà : ràbano.
Espècie Raphanus sativus, família de les Brassicacies.
Centre d'origen : regió mediterrània.
Herba d'hort
És menja cru en les amanides.
Aporta minerals i vitamines.

Regalèssia

Espècie Glycyrrhiza glabra, família de les fabàcies.
Centre d'origen : regió mediterrània.
És una herba plurianual, la part aèria de la qual s'asseca a l'hivern. Les arrels tenen un sabor molt dolç.

Remolatxa

Espècie Beta vulgaris, família de les quenopodiàcies.
Centre d'origen : desconegut.
És una herba bianual, l'arrel de la qual és un tubercle.
És la mateixa espècie que la bleda. La varietat morada apareix a Europa durant el segle XVI i la blanca dolça en el XVIII.
Amb la finalitat de millorar el seu contingut en sacarosa i poder ser alternativa a la canya de sucre, es varen anar seleccionant varietats i, al començament del segle XX, més de la meitat de la producció mundial de sucre provenia de la remolatxa.
És especialment rica en el mineral Sodi.

Safrà

Castellà : azafran.
Espècie Crocus sativa, família de les iridàcies.
Centre d'origen : Àsia occidental
Herba anual, els estigmes de les flors són molt apreciats en gastronomia, com a colorant.

Sègol, o segle

Espècie Secale cereale, família de les poàcies
Centre d'origen : Àsia central.
És un cereal molt nutritiu. A més, la seva palla té dues característiques que en l'agricultura tradicional han tingut aplicacions importants. Una, donada per la seva llargada i resistència, ha estat la seva utilització per omplir els collars de treball dels èquids. L'altra, donada per la seva resistència a la putrefacció, és la seva utilització per fer les cobertes de les cases, abans de l'adopció de les teules o la pissarra.
Aporta proteïnes, carbohidrats, minerals i vitamines.

Senigrec, o fenigrec

Castellà : fenogreco, o alholva.
Espècie Trigonella foenum-graecum, família de les lleguminoses.
Centre d'origen : regió oriental de la Mediterrània.
És una herba de prat que té moltíssimes qualitats, tant medicinals com nutritives.
Com a farratge verd és de gran qualitat per a l'alimentació dels animals.
L'aigua bullida amb llavors senceres o farina de senigrec té moltes virtuts i aplicacions medicinals : com antiinflamatori d'aplicació directa i contra les cremades i irritacions, tant externes com internes.
Va ser molt important a tota la regió mediterrània però fa un segle, per mor que la seva olor penetrant passa a la carn i la llet dels animals, va deixar de ser conreada del tot als països de la ribera nord. Als països de la ribera sud i als asiàtics es manté.
Les seves llavors tenen un 30 % de proteïna i es poden digerir perfectament sense coure.

Servera

Castellà : serbal
Espècie Sorbus domestica, família de les rosàcies.
Centre d'origen : regió asiàtica de la mediterrània.
És l'arbre fruiter de la serva. Actualment existeixen molt pocs conreus de servera, però l'arbre creix espontani.
Els fruits no maduren del tot a l'arbre i cal mantenir-los en un lloc sec i airejat unes quantes setmanes per poder-los menjar.
La seva fusta és de gran qualitat ja que és molt elàstica.
És molt rica en vitamines.

Síndria

Castellà : sandia.
Espècie Citrullus lanatus, família de les cucurbitàcies.
Centre d'origen : Africà.
És una espècie anual, trepadora. Al·lògama.
Era conreada a l'antic Egipte fa 4.000 anys.
A Europa l'introdueixen els àrabs, via Al-Andalus.
A l'Àfrica existeix una gran diversitat de cultivars amb formes, colors, textures de carn i llavors forca diferent.
Aporta minerals, especialment el Potassi, i és rica en vitamina C.

Soja

Espècie Glycine max, família de les fabàcies.
Centre d'origen : nord de la Xina.
Herba anual. Autògama.
Es comença a conrear fa uns 2.000 anys.
El seu alt contingut de proteïna el fa un complement perfecte per a l'alimentació basada en els cereals. No va ser fins a inicis del segle XX que es va començar a conrear de manera important a Nordamèrica i a Europa.
Avui és un dels més importants del món i en formes i derivats molt diversos és present en un gran nombre de productes alimentaris, tant per als humans com per als animals.
És molt rica en proteïna, fins a un 36 % del seu pes.

Taperera

Espècie Capparis spinosa, família caparàcies.
Centre d'origen : Regió oriental de la mediterrània.
És un arbust emparrador que dóna les tàperes. Les tàperes són els capolls de les flors de la planta.
Tenen un sabor característic i se serveixen en les amanides.
Aporta minerals.

Taronger

Arbre fruiter de la taronja. Planta al·lògama. És híbrid d'aranger i mandarina.
Espècie Citrus aurantium sinensis, de la família de les rutàcies.
Centre d'origen : Xina.
La taronja dolça és referenciada per primera vegada a la Xina fa gairebé 1.000 anys, però l'amargant més de 2.000 i ja era coneguda pels agricultors de la Roma imperial.
La taronja és rica en tots els minerals i molt rica en vitamina C.

Trepadella

Castellà : pipirigallo, o esparceta.
Espècie Onobrychis vicifolia, família de les fabàcies.
Centre d'origen : Europa
És una herba de prat, farratgera, anual.

Trèvol, o fenc

Espècie Trifolium pratense, família de les fabàcies.
Centre d'origen : Europa
És una herba de prat, farratgera, plurianual.

Tomàquet

Fruit de la tomaquera, herba anual. Autògama.
Espècie Lycopersicum escolentum, família de les solanàcies.
Centre d'origen : Amèrica central.
S'adapta molt bé i es conrea pràcticament a tot el planeta, des de l'Àrtic fins els Tròpics.
Va començar a ser conreat i consumit a l'Europa meridional el segle XVII , però als països del nord tenia fama de tòxic i van passar molts anys abans de ser acceptat.
Aporta minerals i vitamines.

Xirivia

Espècie Pastinaca sativa, família de les apiàcies.
Centre d'origen : Àsia mediterrània.
És una herba d'hort i de prat, l'arrel de la qual és un tubercle comestible.
És rica en minerals i vitamines.

Xuflera

Castellà : juncia avellanada.
Espècie Cyperus esculentus, família de les ciperàcies.
Centre d'origen : regió mediterrània.
És una herba d'hort les arrels de la qual són un tubercle, la xufla, amb la qual es fa l'orxata.
És rica en minerals i vitamines.

Veça

Espècie Vicia sativa, família de les fabàcies.
Centre d'origen : Europa
Herba de prat, lleguminosa, farratgera.
Les seves llavors són riques en proteïnes.

Verdolaga

Espècie Portulaca sativa, família de les portulacàcies.
Centre d'origen : regió mediterrània.
Herba d'hort. Anual.
Es menja en les amanides, tot i que, avui, el seu conreu és molt minoritari.
És rica en minerals i vitamines, especialment l'A.

Vit

Espècie Vitis vitifera, família de les vitàcies.
Centre d'origen : regió mediterrània.
És un arbust emparrador, el cep, que té com a fruit el raïm.
És una planta al·lògama.
Es menja el fruit fresc i com a pansa, però majorment es conrea per premsar el fruit i extreure'n el most, que és pot consumir com a tal o deixar-lo fermentar.
Aquest darrer és un procés propi de la biotecnologia antiga que consisteix en una transformació dels sucres del most en alcohol aprofitant l'acció natural dels llevats espontanis que hi ha a la pell del raïm. El producte resultant és el vi, la beguda cultural per excel·lència..
La primera referència és fa a la Bíblia, que explica que el patriarca Noè en va beure en excés. Més tard a Grècia i a Roma fou una beguda molt preuada, i el ritu cristià el va elevar a símbol religiós.
El cas de la vit il·lustra perfectament la importància de la preservació de la diversitat biològica : l'any 1860, primer a França i després a altres països, varen començar a emmalaltir i a morir moltes vinyes. Es va identificar el flagel com a un insecte, la Phylloxera, que es menja les arrels de la planta, vingut de l'est de l'Amèrica del nord on viu sense perjudicar les espècies silvestres autòctones.
Gràcies a la tècnica de l'empelt sobre vit de l'espècie silvestre, immunes a la fil·loxera, les vinyes d'Europa amb la seva gran diversitat de varietats, varen poder continuar existint.
El raïm de la vit és ric en minerals i elements antioxidants.